Ferran Martínez és psicòleg clínic i formador de l’Escola de Pares i Mares de FAMPA Castelló Penyagolosa. A continuació, ens mostra la seua visió sobre el debat que ha obert la campanya de CEAPA contra els deures escolars. Martínez valora positivament la campanya, ja que considera que els xiquets i xiquetes porten massa càrrega de deures i activitats extraescolars a causa de la falta de temps dels adults, per conciliar la seua vida laboral i familiar, que imposa la societat actual per la precarització del món laboral. En aquest sentit, proposa que cal promoure un canvi social per permetre que les persones puguen gaudir de temps de qualitat amb els seus fills i filles i acompanyar-los en el seu desenvolupament personal i acadèmic.
Són necessaris els deures? Porten els xiquets i xiquetes massa càrrega de feina per a casa?
Sí, els xiquets i xiquetes solen portar massa càrrega de tasques escolars que si les sumem a les activitats extraescolars que els fem fer, com ara, anglés, piscina, tenis, gimnàstica, futbol, basquet o música, poden arribar a generar un nivell d’estrés important en els nostres fills i filles.
Els deures no són necessaris, però les tasques escolars moderades poden ajudar a crear un hàbit de treball en casa que pot facilitar en un futur la capacitat per asseure’s a estudiar i concentrar-se, ja que a partir de 3r o 4t sí que hauran d’aprendre a estudiar. Els deures s’han de planificar i coordinar molt bé entre el professorat per no tenir un volum excessiu que els impedisca jugar i gaudir del temps d’oci i de l’esport, ja que a aquestes edats el joc i l’esport individual i social són imprescindibles per al seu bon desenvolupament.
Quin temps de treball a casa haurien de dedicar els xiquets i xiquetes segons l’edat? Quin tipus d’activitats haurien de fer a casa?
Els xiquets i xiquetes han de tenir temps per a jugar per això hem de limitar les activitats extraescolars a unes poques que puguen ser útils per al seu desenvolupament físic i social. Limitar les pluriactivitats hauria de ser una qüestió prioritària. Les tasques escolars haurien d’estar limitades a 15 o 90 minuts com a màxim segons l’edat. Així, en els primers cursos de primària entre 15 i 45 min podria ser un interval de temps raonable per ajudar-los a crear l’hàbit d’estar asseguts i concentrats. Això ho podem fer proposant-los tasques com dibuixar, llegir un conte, un llibre, jugant a un joc educatiu, fent sopes de lletres o passatemps…
En curos superiors el temps de deures no hauria d’excedir els 60 o 90 minuts. Si bé, en els primers cursos no és imprescindible l’estudi, ja que els principals conceptes i continguts els aprendran a classe, sí que cal tenir en compte que a partir de 4t serà important crear hàbits que faciliten el temps d’estudi i a partir de 5é i 6é es poden introduir tècniques d’estudi perquè en l´ESO tinguen adquirides les rutines i estratègies que els garantiran l’èxit acadèmic en un futur.
És necessari que el temps de treball a casa siga per fer deures de classe o es poden fomentar des de la família altres tipus d’activitats educatives?
No és necessari que el temps de treball a casa siga per fer deures de classe si des de casa s’estableix un temps “educatiu” per adquirir hàbits que faciliten l’aprenentatge. Es tracta de facilitar-los requisits que necessitaran en un futur per adquirir una bona capacitat d’estudi, com ara, aprendre a estar asseguts i concentrats, realitzar lectures comprensives, desenvolupar la memòria i adquirir coneixements generals. I aquests requisits es poden adquirir també a través de la lectura a casa de contes, còmics, revistes, jugant a jocs de taula o a videojocs educatius, programant eixides o excursions en família.
Cal ensenyar als pares i mares a planificar aquest tipus d’activitats a casa i a compaginar-les amb altres activitats esportives, artístiques i musicals. Això, però, de vegades resulta difícil per la falta de temps dels adults per compaginar la vida familiar i laboral.
Tenen els xiquets i xiquetes de la societat actual prou temps lliure per gaudir de les relacions socials i el joc lliure?
Realment no. La societat actual provoca que els xiquets i xiquetes visquen estressats amb un excés d’activitats extraescolars i de deures que no els permeten gaudir del joc i les relacions socials. És per això que resulta molt important limitar les activitats extraescolars i seleccionar-les segons les necessitats dels xiquets i xiquetes així com eliminar o reduir els deures i promoure des de casa activitats que els ajuden a adquirir bons hàbits i estratègies d’estudi.
Estan els adults disposats a dedicar el seu temps lliure a compartir-lo amb els seus xiquets i xiquetes?
Vivim en una societat on preval la realització personal i professional i es treballen moltes hores per la precarització del mercat laboral. Això resulta un problema per a la conciliació familiar i ens ho hauríem de replantejar com a societat. Hem de reivindicar a les empreses i sindicats que promoguen horaris de treball racionals amb temps suficient per conciliar la vida familiar i laboral de les persones. Les famílies necessiten més temps per poder organitzar-se i poder gaudir dels seus fills i filles per acompanyar-los en el seu desenvolupament a través del joc i d’experiències educatives i socials compartides. Hauríem de poder passar més temps amb els nostres fills i filles per jugar amb ells i educar-los a casa en compte d’aparcar-los en activitats extraescolars.
De quina manera podríem equilibrar el temps de treball i d’oci dels xiquets i xiquetes, i de les seues famílies?
Podem fer-ho racionalitzant i planificant el treball i l’oci: Hem de ser flexibles i programar horaris reals per tal de poder tenir temps per estar en els nostres fills i filles educar-los a casa i gaudir del temps d’oci amb ells. Els deures no són imprescindibles, i poden ser substituïts per altres activitats educatives i de lleure en família, però han d’estar ben planificades i pensades.
Però per poder atendre als nostres fills i filles i dedicar-los temps de qualitat hem de promoure un canvi social que permeta realment la conciliació de la vida familiar. Ens hem de posar les piles com a societat, i reivindicar a les institucions i les empreses que racionalitzen el temps de treball. De fet, el debat actual que s’està plantejant per canviar el model de programació de les tasques escolars és positiu i generador d’un canvi de model educatiu necessari en l’actualitat tant en les escoles com a casa.