Fabiola Grau i Míriam Cuesta són especialistes en Educació Emocional i formadores de l’Escola de Pares i Mares de FAMPA. Aquest curs dirigeixen els tallers i xarrades sobre Mindfulness i Educació Positiva i Fortaleses personals. A continuació ens expliquen la importància de l’educació emocional i de viure el present per a millorar el nostre benestar personal i dels nostres fills i filles.

¿Què és el Mindfulness?

El Mindfulness consisteix a prestar atenció al moment present, sense emetre judicis de valor i amb una actitud d’acceptació i curiositat. El mindfulness ens ensenya a ser capaços de respondre adequadament als fets que estan passant en el present i ser més conscients d’aquests. Des d’una perspectiva científica es defineix com una funció mental que ens permet mantenir el focus de la nostra atenció en una experiència immediata del present. Cal realitzar un buit entre el passat i el futur, implica quedar-se lliure de preocupacions i d’anticipacions, requereix atenció al que ens passa en el present.

Quins beneficis ens aporta?

El mindfulness té beneficis físics com la reducció de la pressió arterial, la prevenció de la depressió, la reducció de l’estrés o la reducció del dolor crònic. També té beneficis psicològics com la millora de la intel·ligència emocional i l’empatia, la millora de la concentració i la memòria, la reducció dels pensaments obsessius, l’augment de la capacitat per gestionar les emocions i la millora de les relacions personals.

Com ens pot ajudar a millorar el nostre benestar i el dels nostres fills i filles?

Aquesta pràctica ens ajuda a ser més conscients d’allò que està passant en eixe moment i a no deixar-nos portar pels pensaments que constantment tenim. Això farà que tinguem major capacitat de concentració en allò que de veritat és important i com a conseqüència tindrem un major control emocional i no ens deixarem portar per les emocions, en situacions familiars estressants.

Com es pot aplicar el mindfulness a la vida en família?

Es pot aplicar de moltes maneres, ja que és una pràctica que podem fer en qualsevol moment del dia. Cal fer una pràctica diària formal, intel·lectual o cognitiva, és a dir, reservar un moment del dia per fer una meditació. Però, la resta de pràctiques poden ser en qualsevol moment i de manera informal en l’àmbit experimental, o vivencial, fent alguna acció i prenent consciència de la mateixa mentre la fem, com per exemple, berenar, dibuixar, o, simplement, mirar els núvols.

Només un educador conscient pot educar de forma conscient, per tant el pare o la mare primer ha d’ocupar-se de si mateix per a poder ocupar-se del seu fill o filla. Si els pares i mares desenvolupem les habilitats necessàries per controlar les nostres emocions i el nostre estat d’ànim millorà la nostra qualitat de vida i educarem millor.

De quina manera pot influir aquesta pràctica en el desenvolupament dels nostres fills i filles?

Aquesta pràctica ajuda als xiquets i xiquetes a millorar l’atenció, la creativitat, el rendiment acadèmic, els ajuda a regular les seues emocions, a trobar l’equilibri quan se senten enfadats i a sentir-se més segurs. El mindfulness pot ser de gran ajuda per als xiquets que estan massa estressats, dispersos o angoixats. L’atenció plena és una ferramenta per a ajudar els nostres fills i filles a enfrontar-se amb tot això, desenvolupant l’empatia cap a ells mateixos i cap a la resta.

En què consisteixen les xarrades i tallers sobre Mindfulness i educació positiva que oferiu a l’Escola de Pares i Mares de FAMPA?

Amb la xarrada-taller de Mindfulness pretenem oferir a les mares i pares una aproximació teòrica amb continguts bàsics que acompanyem d’una part pràctica amb la realització d’un exercici d’iniciació. També es complementa la part pràctica amb un segon exercici de respiració i relaxació que repercuteix positivament en el benestar físic, emocional i psicològic de les persones que la duen a terme.

Respecte a la xarrada d’educació positiva i fortaleses personals, la idea és que els i les assistents en finalitzar la xarrada, coneguen quines són les seues fortaleses personals, i tinguen ganes de descobrir quines són les fortaleses dels seus fills i filles i estiguen motivats per a poder aplicar-les en la seua vida diària, augmentant així el seu benestar psicològic.

Per què recomanaríeu aquestes xarrades als pares i mares de les AMPA de la federació?

És una oportunitat per a les mares i pares de conéixer ferramentes que poden millorar la seua qualitat de vida. En les dues xarrades oferim informació i recursos que si els pares i mares posen en pràctica milloraran el seu benestar i la seua felicitat, tant en l’àmbit familiar, com a personal. Donem pautes a les famílies per a construir espais educatius per al creixement i el benestar personal i social.

 Aquells pares i mares que estiguen interessats a assistir a les xarrades de formació han de posar-se en contacte amb la seua AMPA i demanar-ho, posteriorment l’associació de pares i mares del seu centre sol·licitarà a la FAMPA les xarrades i les programaran.

A banda dels tallers de l’Escola de Pares i Mares, oferiu altres sessions de formació sobre mindfulness i educació emocional?

 També oferim programes d’entrenament de Mindfulness en família, tant per a famílies amb fills entre 6-12 anys com per a famílies amb fills adolescents. Els programes tenen una duració entre 10 i 12 sessions; les primeres sessions van dirigides, exclusivament, a persones adultes i en elles oferim, als pares i mares, sessions d’iniciació al mindfulness, a través de l’aprenentatge de tècniques senzilles; les següents sessions de Mindfulness en família són per a pares, mares, xiquets i xiquetes on tenen l’oportunitat de compartir un espai per portar a terme aquesta pràctica, a través d’activitats, dinàmiques de grup, pràctiques de meditació i relaxació. Les famílies poden realitzar propostes de joc que exerciten amb els seus fills i filles a fi d’aprendre a parar, a reconéixer les seues emocions i el seu cos i a connectar més plenament amb el fet d’estar junts, aquí i ara.

La entrada F.Grau i M.Cuesta: “El Mindfulness millora la creativitat, el rendiment acadèmic i regula les emocions” aparece primero en FAMPA Castelló "Penyagolosa".

Macarena González és treballadora social, formadora de l’Escola de Pares i Mares de FAMPA i blogger especialitzada en temes de família, infància, educació i salut. A continuació, ens explica les claus per passar un bon nadal en família, tenint en compte les necessitats educatives i socials dels nostres fills i filles i prenent consciència dels valors què els transmetem.

Com viuen els xiquets i xiquetes el Nadal?

Tot depén dels valors familiars i de la implicació en crear un ambient agradable. Per als i les menors de 12 anys potser una ocasió màgica que ajuda a mantenir tradicions i estar prop de la família. A partir d’eixa edat, la construcció de la seua identitat els fa mirar cap a fora de casa, i oscil·len entre la necessitat d’estar al costat dels seus familiars i la de mantenir-se a prop dels seus iguals.

El cas és que sempre que ve Nadal podem plantejar-nos la conveniència o no de la celebració, tenint en compte que l’hem convertida en un disbarat consumista, podem fer-ho a la nostra manera i prioritzar les relacions a les compres. O potser tenim dubtes si no som creients. No obstant això, el Nadal és una festa per a tots i totes en la nostra cultura i, a més, ens ajuda a fer la transició després del solstici d’hivern. Així, també podem explicar als nostres fills i filles que tot va començar amb una celebració pagana, perquè els dies comencen a ser més llargs i això tenia un gran impacte en comunitats precristianes i cristianes antigues.

 Quins són els principals aspectes que s’han de tenir en compte per planificar les vacances en família? Quines activitats recomanaria per passar temps de qualitat amb els fills i filles?

No es tracta de fer una dotzena de tallers i visites guiades, sinó d’implicar-nos en el joc infantil, mirar el Nadal amb els seus ulls i deixar-nos portar. Hem d’aprofitar per  fugir de presses i els horaris i treballar hàbits descuidats com l’expressió de l’afecte o la millora de la comunicació familiar: escoltar, acceptar, entendre… Totes aquestes recomanacions no haurien de ser excepcionals, però almenys hem de reflexionar-hi quan tenim més temps, perquè dóna igual si viatgem, o no, per als nostres fills i filles seran unes bones vacances si ens tenen a prop.

Com es pot gestionar el temps de treball acadèmic per fer deures o activitats educatives?

Durant les vacances de Nadal no s’haurien de programar tasques escolars per a casa, perquè és una època de viatges i de retrobaments amb familiars i amics, de tindre casa plena i d’acudir a altres cases, de redescobrir la màgia i l’esperança i de fer moltes activitats en família.

Tanmateix, també podem pensar a tindre preparades algunes activitats educatives per omplir alguns d’eixos moments buits a casa. Per exemple: lectures, jocs matemàtics, jocs de taula, un quadern de vacances, treballs manuals… però, sobretot, que no siguen estructurades i que no suposen una obligació per als xiquets i xiquetes o per a nosaltres mateixos.

Com ens hem de comportar per fer un consum responsable i traslladar aquests valors als nostres fills i filles?

Consum responsable és comprar només allò que és necessari. Així que podem aprofitar la decoració d’altres anys, fer les felicitacions a casa, no utilitzar materials d’un sol ús (per exemple gots i plats), cuinar a casa, i si és amb els xiquets i xiquetes millor, en compte de comprar menjar preparat… I recordar-los contínuament la sort que tenen de poder gaudir d’àpats especials i d’estrenar joguines noves cada any. Els infants aprenen sobretot amb l’exemple i els pares, mares o tutors som el seu espill, així és que hem de mirar-nos primer per esbrinar si ens agrada allò que els mostrem.

 Com es pot fugir del sexisme en el joc que promou la publicitat ? Què hem de tenir en compte per saber si una joguina és sexista, o no?

Estem rodejats de consumisme i resulta difícil esquivar el sexisme i la violència d’alguns jocs i joguets. En general, podem detectar que una joguina és sexista quan la seua representació gràfica va associada a rols molt clàssics i estereotipats: catàlegs amb xiquetes jugant a cuinetes i xiquets a jocs d’acció; el color predominant també podria contribuir a aquest biaix (rosa / blau). Fugir de la publicitat no és un camí fàcil, però és necessari. A casa, s’ha d’intentar que les criatures construïsquen un pensament crític envers tot allò que els envolta.

Són els nostres fills i filles els que saben què volen, i els que han d’escollir en conseqüència; les mares i els pares només hauríem d’acompanyar, sense interferir, i facilitar. Si de veritat volem educar en la igualtat, desterrarem la idea que poden haver-hi joguines de xiqueta i joguines de xiquet, es tracta d’eliminar les nostres expectatives i donar llibertat, tenint com a límit, únicament, el pressupost familiar.

 Quin tipus de joguines recomanaria per regalar als xiquets i xiquetes?

Depén de l’edat. Però, en general, joguines de fusta o tela, sense piles, que no funcionen a soles i que permeten participar als xiquets i xiquetes; joguines per a jocs de carrer com pilotes o bicicletes; jocs de taula ; jocs de construcció; ninos o nines, tant per a xiquets com per xiquetes, libres, contes… Si són adolescents, també podem optar per cascos per escoltar música o videojocs (tenint en compte el criteri PEGI). Si tenen alguna afició, complements per a desenvolupar-la: llençols per a pintar, casc de hoquei, un microscopi… Però el més important és valorar el desig del xiquet o la xiqueta segons la seua edat i els recursos econòmics de la família. També cal verificar que la joguina compte amb el marcatge CE (Comunitat Europea) que garanteix que ha estat construïda perquè el seu ús siga segur.

Quan solen descobrir els xiquets i xiquetes que els Reis Mags no existeixen? Se’ls ha d’explicar? En quin moment?

Els xiquets i les xiquetes solen descobrir-ho al voltant dels 7 o 8 anys, però hi ha qui fins als 10 o els 11 manté la il·lusió i la creença, i qui als cinc es fa preguntes compromeses per als pares. Totes eixes situacions entren dins de la normalitat, perquè depén de molts factors que una criatura se n’assabente abans o després, i no tots els controlem nosaltres. Totes les experiències conegudes de xiquets i xiquetes que amb 11 encara creuen o fan com que creuen, acaben amb la revelació eixe mateix any per part de l’adult.

Si el xiquet o la xiqueta sospita i es fa preguntes, li queda poc tems per descobrir-ho, però no cal respondre totes les seues preguntes, sinó que és millor que l’animem a fer-se’n més o expressar com entén eixos desajustos i com viu l’arribada dels Mags d’Orient. Per una altra banda, si ho pregunta directament, encara que no cal negar-ho, sí que podem abans indagar un poc perquè ho creu; i, sobretot, estar a prop per consolar-los o deixar que expressen els sentiments que els provoca el descobriment. Podem demanar-los que col·laboren mantenint “el secret” davant de germans i germanes, cosins i cosines o amics i amigues per fer-los sentir integrats i animar-los a participar d’una altra manera.

 El Nadal és un moment d’intenses relacions familiars. ¿Com podem preparar als xiquets i xiquets davant l’absència d’algun familiar o davant de canvis o conflictes en les relacions familiars?

Els xiquets i xiquetes són prou vulnerables també emocionalment, però solen reaccionar negativament a les ocultacions o mentides. Per tant, cal explicar-los amb claredat allò que està ocorrent, utilitzant un llenguatge més o menys complex depenent de l’edat que tinguen, i, a la vegada, ser molt comprensius amb la seva expressió emocional, intentat que no resulte lesiva. D’altra banda, en cas de conflictes familiars, considere important adoptar una postura neutral i proactiva, sense tirar la culpa a ningú, ni condicionar la relació dels xiquets i xiquetes envers cap persona de la família.

La entrada M.Gonzalez “Per Nadal cal treballar hàbits descuidats com l’expressió de l’afecte i la comunicació familiar” aparece primero en FAMPA Castelló "Penyagolosa".