La FAMPA es reuneix amb la Direcció Territorial d’Educació per traslladar les inquietuds de les famílies
La FAMPA Castelló Penyagolosa s’ha reunit aquest dimarts amb la directora territorial d’Educació a Castelló, María de la Fuente Esteve, per tal de fer balanç del curs i traslladar les principals demandes recollides per la federació, tant les de caràcter general com aquelles que han fet arribar directament diverses AFA. A la reunió han assistit tres membres de la junta directiva, entre ells el president Josep Albiol.
La federació valora positivament la trobada, en la qual s’ha pogut exposar amb llibertat tota una sèrie de temes que preocupen a les famílies. Segons la informació facilitada durant la reunió, algunes de les peticions seran traslladades a la Conselleria per estudiar possibles solucions que donen resposta a les necessitats plantejades.
La reunió ha començat amb la FAMPA expressant el seu malestar pel fet de sentir-se sovint exclosa dels canals informatius oficials. La federació ha reclamat que, en massa ocasions, no rep informació rellevant per part de la Direcció Territorial, tot i ser l’organització que agrupa la gran majoria de les AFA de la província. Aquesta manca d’informació directa ha fet que, en nombroses ocasions, la FAMPA s’assabentara de decisions importants a través dels mitjans de comunicació. Per aquest motiu, la federació ha demanat explícitament que se l’incloga en els canals de comunicació habituals, igual que es fa amb altres agents educatius com els sindicats.
Altres temes tractats:
Pla Edificant
Un dels primers temes abordats ha estat el Pla Edificant. La FAMPA ha expressat la seua preocupació per la paralització de molts dels projectes previstos a la província i ha demanat un llistat actualitzat amb el detall de cada actuació: estat d’execució, data de reinici, pressupost assignat, etc. La resposta de la Direcció Territorial ha estat que el Pla no està paralitzat i que les actuacions previstes continuen en marxa. Tanmateix, han reconegut que actualment no s’estan incorporant noves peticions perquè hi ha moltes intervencions en desenvolupament i és prioritari acabar les que ja estan en procés.
Pel que fa a la petició d’un llistat detallat, la directora territorial ha explicat que no es pot facilitar un document com a tal, ja que la informació es gestiona a través d’una plataforma informàtica interna molt complexa, de la qual no es pot extreure un llistat únic amb totes les dades sol·licitades. Així i tot, ha expressat el compromís de la direcció territorial d’informar de l’estat de les peticions quan així se sol·licite de forma concreta, ja que es tracta d’una informació pública.
Tria de la llengua base
La FAMPA ha tornat a mostrar el seu rebuig a la consulta sobre la llengua base, per considerar que representa un retrocés per a l’ensenyament plurilingüe i la normalització del valencià. La federació ha insistit que aquesta consulta mai s’hauria d’haver realitzat. A més, ha denunciat la falta de garanties democràtiques i tècniques del procés: absència d’urnes físiques, greus problemes de funcionament en l’aplicació informàtica (com la manca de versió en valencià en determinats dispositius, errors amb el DNI electrònic, etc.) i inexistència d’un mecanisme efectiu per presentar reclamacions.
A partir d’aquest marc general, la FAMPA ha traslladat a la Direcció Territorial les preocupacions concretes recollides en diverses AFA i per la pròpia federació. Entre les més greus, destaquen:
– Falta de personal docent per garantir la lliure elecció. S’ha plantejat a direcció territorial la possibilitat que els centres no disposen de suficients docents per a crear grups diferenciats segons la llengua escollida, cosa que suposaria que part de l’alumnat no rebrà l’ensenyament en la llengua triada, vulnerant el principi de llibertat d’elecció que justificava aquesta mesura.
– Organització interna inviable. La creació forçada de grups en funció de la llengua triada pot provocar reorganitzacions problemàtiques, basades en criteris de plantilla o horari i no en criteris pedagògics, amb les consegüents tensions internes, dificultats per a la conciliació i una pèrdua de confiança de les famílies en el sistema.
– Risc de segregació i afectació a la inclusió. S’ha assenyalat que separar grups per llengua pot agreujar la segregació i afectar negativament l’atenció a la diversitat, especialment per a l’alumnat amb necessitats educatives especials. També s’han detectat casos en què la tria per llengua podria derivar en una segregació per gènere.
Davant aquestes qüestions, la directora territorial ha defensat la norma afirmant que és un dret de les famílies triar la llengua d’inici de la lectoescriptura i la llengua base en la qual estudiaran els seus fills i filles. No obstant això, ha remarcat que aquesta tria no implica necessàriament una segregació, ja que els centres disposen d’un cert marge de maniobra per aplicar la mesura des d’una perspectiva pedagògica. Segons la Direcció Territorial, la configuració dels grups no ha d’estar condicionada exclusivament per la llengua triada, i aquesta només és determinant en els primers cursos del procés lector.
Pel que fa a la manca de docents, la directora territorial ha assegurat que no hi haurà problemes, ja que, si cal crear més grups, es dotarà de més professors.
La FAMPA ha posat damunt la taula casos concrets que evidencien contradiccions, com el del CRA Palancia-Mijares, on les famílies han triat valencià com a llengua base, però s’ha informat que això no es respectarà per tractar-se d’una zona castellanoparlant. Davant aquesta situació, la federació ha exigit explicacions clares sobre si es respectarà o no la voluntat expressada per les famílies.
La Direcció Territorial ha reconegut que es tracta d’un tema complicat, sobretot en algunes zones castellanoparlants de la província de Castelló, on la realitat és diferent de la d’altres territoris. En aquestes zones, tot i ser oficialment de predomini castellà, moltes famílies han mostrat clarament la seua voluntat que el valencià tinga més presència a l’escola, i fins i tot han triat el valencià com a llengua base.
Aquesta situació ja s’ha traslladat a la Conselleria perquè l’estudie i veja com es pot actuar, però ha reconegut que, de moment, no hi ha cap solució clara ni a curt termini.
Tot i això, ha destacat que la consulta també ha estat positiva en aquest cas, ja que ara es sap el que pensen les famílies d’eixes zones, i ara els resultats de la consulta ajudaran a reforçar les demandes traslladades a Conselleria per intentar que aquesta realitat es tinga en compte.
Modificació de la jornada escolar
Pel que fa a la jornada escolar, la FAMPA ha expressat la seua preocupació per la manca de criteris unificats i per les dificultats que aquest model genera per a les famílies. La federació considera que deixar la tria de jornada a la voluntat de cada centre, mitjançant un procés electoral basat en preferències personals, pot provocar inestabilitat i resultats que no prioritzen el benestar de l’alumnat.
A més, ha criticat el fracàs del procés electoral celebrat el passat mes de març i ha demanat que la Conselleria prenga decisions clares basades en estudis i criteris tècnics, amb l’objectiu de preservar la coherència del sistema educatiu i garantir el millor per a xiquets i xiquetes.
La Direcció Territorial ha coincidit en part amb aquesta visió i ha admés que és un tema que també preocupa a la Conselleria, encara que ha recordat que la normativa actual no permet aplicar grans canvis de manera immediata. Tot i això, han informat que el tema està sent revisat.
Canvis d’horari escolar
La FAMPA ha traslladat la seua preocupació pels canvis d’horari en determinats centres, especialment quan es produeixen durant el període d’admissió i sense un consens clar per part de les famílies. La federació ha recordat que moltes famílies prenen decisions sobre el centre escolar tenint en compte els horaris i que qualsevol canvi sobtat pot afectar greument l’organització familiar, la conciliació i la confiança en el sistema.
En aquest sentit, la FAMPA ha subratllat que els canvis s’han de fer amb antelació i amb màxima transparència, garantint que tota la comunitat educativa estiga d’acord.
Des de la Direcció Territorial s’ha explicat que els canvis d’horari estan regulats i que hi ha un marge establit per poder fer ajustos, sempre que es garantisca l’atenció dels infants fins les 16.00 h. També han afirmat que, tot i que el Consell Escolar pot aprovar un canvi, la Conselleria estudia les possibles discrepàncies i pot intervenir si un nombre significatiu de famílies manifesta el seu desacord. La directora territorial ha expressat disposició a rebre queixes i estudiar cada cas.
Activitats extraescolars en horari lectiu
Des de fa temps, la FAMPA Castelló Penyagolosa expressa la seua preocupació per les limitacions normatives que dificulten la realització d’activitats extraescolars durant l’horari lectiu, fins i tot quan aquestes tenen un valor educatiu i formatiu reconegut. Per a moltes AFA, aquestes activitats no només representen una eina pedagògica complementària, sinó també una resposta real a les necessitats de conciliació de les famílies.
La FAMPA ha volgut fer valdre el paper fonamental que tenen aquestes activitats organitzades per les associacions de famílies, ja que contribueixen a enriquir l’experiència escolar de l’alumnat, millorar la imatge i l’atractiu de l’escola pública, i fomentar hàbits saludables, la creativitat, la cultura i la inclusió.
A més, en molts municipis xicotets, aquestes activitats són l’única oferta existent, especialment en àmbits com la música, les arts escèniques o l’activitat física amb enfocament educatiu. L’oferta privada o municipal, en aquests casos, simplement no existeix.
També s’ha destacat que aquestes activitats:
- Optimitzen l’ús de les instal·lacions escolars, tant en horari lectiu com no lectiu.
- S’ofereixen a preus assequibles, afavorint la participació d’infants de diferents perfils socials.
- Responen a una demanda creixent de les famílies, que les perceben com a part del procés educatiu i com un suport clau per a la conciliació familiar.
Davant aquesta realitat, la FAMPA ha traslladat diverses peticions concretes:
- Que es revise la normativa i les instruccions d’inici de curs per tal de facilitar, amb criteris clars i transparents, la incorporació d’activitats extraescolars amb valor educatiu dins de l’horari lectiu quan així ho acorden els consells escolars.
- Que es contemple la creació de programes específics de suport i autorització, sobretot pensant en zones rurals on aquestes activitats són un recurs insubstituïble.
La Direcció Territorial s’ha compromés a traslladar aquestes demandes a la Conselleria perquè siguen estudiades.
Subvencions a les AFA: malestar pel retard i la manca de transparència
Un altre dels punts importants tractats ha estat la preocupació generalitzada de les AFA associades a la federació per la gestió de les subvencions públiques destinades a les associacions de mares i pares. Aquesta preocupació es concreta en diversos aspectes que generen una gran incertesa i dificultats de funcionament:
- Retard en la resolució de la subvenció de 2024.
Les AFA encara no han rebut la resolució de justificació de la subvenció de 900 € corresponent a l’any 2024. Aquest retard complica la gestió econòmica de les associacions, que tenen moltes activitats programades pendents de justificar, i posa en risc el seu desenvolupament.
- Retard en la convocatòria de la subvenció de 2025.
El dia d’avui, encara no s’ha publicat la convocatòria corresponent a 2025, deixant les AFA i la mateixa federació sense cobertura per a activitats que ja estan en marxa o previstes.
La FAMPA recorda que aquestes entitats es financen, bàsicament, amb les quotes de les famílies i amb les ajudes públiques que poden sol·licitar, i que qualsevol demora pot paralitzar totalment la seua activitat. A més, s’ha insistit que la convocatòria no es publique durant els mesos de juliol i agost, ja que són mesos d’inactivitat en la majoria d’AFA. La proposta és que es publique a primers de setembre per garantir una bona participació.
- Impacte més gran en zones rurals.
El retard en subvencions afecta especialment les AFA dels municipis xicotets, que tenen menys alumnat, menys recursos i cap altra oferta alternativa. En molts casos, l’única activitat extraescolar o cultural disponible per a les famílies és la que organitza l’AFA. L’absència d’aquests fons posa en risc el dret a la igualtat d’oportunitats i a l’accés a activitats educatives per a molts xiquets i xiquetes.
Davant d’aquests fets, la FAMPA ha plantejat una sèrie de peticions clares i concretes:
- Que es publique immediatament la resolució de la subvenció de 2024.
- Que es convoque com més prompte millor la subvenció de 2025, evitant la publicació en els mesos d’estiu.
- Que s’establisquen criteris clars, públics i justificats per valorar les sol·licituds, tenint en compte la representativitat real de les entitats, el nombre de famílies beneficiàries, el volum d’activitats desenvolupades i l’impacte en entorns rurals.
- Que es cree un mecanisme de seguiment i justificació rigorós, que permeta valorar el treball real de cada entitat i done suport a les AMPA actives.
La Direcció Territorial ha pres nota de totes aquestes demandes i s’ha compromés a traslladar-les a Conselleria per analitzar la situació i estudiar possibles millores.
Reunions periòdiques i valoració final
Abans de finalitzar la trobada, s’han exposat algunes peticions concretes que han fet arribar determinades AFA a la FAMPA, i que es comunicaran de manera directa i personalitzada a cada AFA afectada si escau.
En línies generals, la FAMPA valora positivament la reunió, especialment per haver disposat d’un espai per exposar lliurement les seues inquietuds. Tot i que en alguns temes s’han constatat diferències importants entre el que persegueix la federació i les actuacions previstes per Conselleria, la trobada ha servit per a acostar posicions i establir canals de diàleg.
S’ha acordat continuar amb aquestes reunions de manera regular, amb una periodicitat aproximada de tres trobades per curs escolar. La directora territorial ha assegurat que moltes de les peticions formulades per la FAMPA seran traslladades a Conselleria per a ser estudiades.
