M. F. Enguita: “Els que guanyen amb la jornada contínua són els que guanyen de totes maneres”

Enguita 1

El sociòleg Mariano Fernández Enguita va protagonitzar la Jornada sobre Temps Escolars organitzada per les AMPA d’Onda

 El sociòleg especialitzat en educació, desigualtats i canvi social, i catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, Mariano Fernández Enguita, va ser un dels principals atractius de la Jornada sobre Temps Escolars organitzada per la Coordinadora d’AMPAs d’Onda. L’expert va fer una anàlisi sobre els efectes de la jornada escolar en l’alumnat i va concloure que el sistema educatiu hauria d’oferir uns horaris més flexibles si vertaderament es vol conciliar la vida laboral i familiar i adaptar-se a les necessitats i les diferents situacions que viuen els xiquets i les xiquetes. A més, va afirmar que, al final, “qui guanya amb la jornada continua són els que guanyen de totes maneres i qui perd són aquelles persones que tenen menys recursos”.

Durant la xarrada, Enguita va presentar diversos estudis anglosaxons, americans, francesos i espanyols sobre rendiment acadèmic, hàbits de la son i ritmes circadians i va assegurar que no existeix cap informe o estudi científic que demostre els beneficis de la concentració de la jornada escolar. Així, va destacar que segons els informes citats sobre atenció i rendiment escolar, a les 9 hores l’alumnat comença les classes amb un rendiment mitjà que augmenta a les 11 hores, torna a baixar a les 13 hores i puja a les 16 hores. Al respecte, el catedràtic va desmentir l’argument en favor de la jornada intensiva de millorar el rendiment canviant les hores de la vesprada per les del migdia, perquè va afirmar que les hores de la vesprada són un moment de poc rendiment però quan el rendiment cau en picat és a les últimes hores del matí, així “es pretén canviar unes hores mediocres per unes pitjors encara” va apuntar.

En aquest sentit, també va desmentir els mites sobre l’alt rendiment durant les primeres hores del matí i va apuntar que aquesta falsa percepció perjudica sobretot els adolescents. Els estudis constaten que les hores de major de rendiment són a mig matí i que, les primeres hores que, és quan es solen concentrar les matèries més dures, no són tan productives. Això s’intensifica, en el cas dels adolescents. Enguita va explicar que a causa de l’etapa del creixement en la qual es troben, es retarda el seu rellotge biològic i no són capaços de matinar tant, per això, “a primera hora del matí pareixen concentrats, però no ho estan, estan adormits” va afirmar. “Si tenen fills i filles d’11 o 12 anys que no poden alçar-se del llit, no són malfaeners, són adolescents” apuntà l’expert. En aquesta línia, el sociòleg va afirmar que el canvi d’horari escolar hauria de basar-se en millores pedagògiques i no en altres raons operatives: “si volem millorar el sistema educatiu, a l’hora d’estructurar una nova jornada escolar, hauríem d’estudiar primer com afecta l’alumnat, per poder atendre així els seus interessos diversos i les seues diferents maneres de funcionar”.

Atenció i serveis

Finalment, també va citar informes sobre el balanç de l’experiència de diferents comunitats autònomes que han adoptat la jornada contínua com Andalusia, Castella la Manxa, Múrcia i Extremadura i ha apuntat que “les activitats extraescolars tendeixen amb el temps a desaparéixer i perden qualitat i que el mateix passa amb el menjador escolar, ja que baixa la demanda, al torn que es redueix el finançament, fins que els serveis es tornen deficitaris”. És per això, que “amb el deteriorament dels serveis d’extraescolars i menjador, veiem que amb la jornada intensiva els perjudicats són els xiquets i xiquetes de contextos més desfavorits, els que no podran finançar activitats extraescolars de qualitat i passaran tota la vesprada al parc o davant de la televisió” va apuntar Enguita.

Horaris flexibles

Per acabar, el sociòleg va explicar que “no podem decidir l’horari escolar de totes les generacions futures, perquè una vegada s’aprova la concentració de la jornada, si tenim en compte l’experiència d’altres autonomies, ja no hi ha marxa enrere”. “Ens fan decidir un horari únic quan ni totes les famílies són iguals, ni tot l’alumnat ho és tampoc, i no tots tenen la mateixa facilitat per adaptar-se a una única jornada, això dependrà de cada situació i del moment que estiga vivint cadascú”. Així, Enguita ha proposat, com a solució, l’organització d’horaris escolars flexibles que coordinen l’activitat de diferents escoles de barri per adaptar-se a les necessitats diverses de les famílies i l’alumnat. Aquest tipus d’horari no és impossible, ha afirmat l’expert, ja que s’ha posat en marxa en situacions excepcionals a l’estat espanyol i en Itàlia es porta a terme de manera generalitzada.