L’educació confinada augmenta la bretxa social a tot el món

Trobar un pla per a evitar que ningú es quede enrere, desafiament del sistema educatiu

El dijous 12 de març el conseller d’Educació, Vincent Marzá, i la consellera d’Universitats, Carolina Pascual, compareixien davant els mitjans acompanyats pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i altres membres del Consell. L’anunci era clar: se suspenien les classes en tot el territori a partir del dilluns 16 i de manera indefinida a causa de la crisi sanitària. Després de la sorpresa i commoció inicial que va suposar per a tots els actors que formen l’escola, es va obrir un període d’incertesa generalitzat que es va estendre a tots els aspectes de la vida quotidiana. En matèria d’educació, administracions i docents van començar a elaborar el que seria el pla per a les pròximes setmanes. Un pla educatiu que s’ha allargat més de dos mesos.

“En un primer moment, l’educació a distància va funcionar de forma improvisada a través de mitjans alternatius com el correu electrònic, WhatsApp o la pàgina web família de la Generalitat”, apunten des de FAMPA Castelló rememorant aquells primers moments d’educació confinada. La web Família estava orientada a la comunicació amb pares i mares però es va convertir en un dels exemples d’aquesta sobtada adaptació al nou context. Tota la comunitat educativa es va bolcar en idear solucions d’una forma creativa, iniciatives que en molts casos han arribat per a quedar-se. Més endavant, van “habilitar plataformes orientades a l’educació” i van haver de fer front a alguns “problemes inicials com la saturació”, recorda l’entitat.

La preocupació per continuar amb l’educació durant el confinament va centrar un dels principals debats dels primers dies i a aquesta problemàtica prompte es va unir la bretxa digital. Una qüestió que no només preocupa en l’àmbit local, sinó que s’estén arreu del món. Experts, AMPAS, col·lectius, docents i moltes entitats han reflexionat i analitzat un tema que parteix d’una pregunta fonamental: Com garantir l’accés igualitari a l’educació si hi ha famílies sense recursos ni accés a la tecnologia? Des de FAMPA, asseguren que el professorat “ha estat disponible per a col·laborar en aquesta qüestió des de l’inici”. Per a aconseguir-ho, “han contactat amb les famílies per assegurar que tot l’alumnat disposara de tota la informació”. No obstant això, remarquen que calen més mesures per a compensar aquesta situació.

Save the Children es pronuncia en la mateixa direcció a l’informe “COVID-19: Cerrar la brecha”, publicat recentment. L’ONG avisa que aquests mesos d’educació no presencial poden augmentar encara més les diferències i desigualtats i proposa un pla de vuit eixos destinat a evitar que uns estudiants tinguen més oportunitats que altres pel simple fet del nivell socioeconòmic a què pertanyen. Entre les idees de l’organització destaquen programes educatius d’estiu, reforç extraescolar, condensar el currículum en el pròxim curs, crear un sistema de beques que garantitze l’accés al menjador escolar i proporcionar tecnologia a l’alumnat que té menys disponibilitat, entre d’altres. Aquest últim punt és crucial perquè tal com demostrava l’informe PISA l’any 2018, un 61% de les llars amb un nivell socioeconòmic alt tenen tres o més ordinadors per persona. A les famílies amb més dificultats, només un 11% tenen més de tres ordinadors i hi ha un 14% que no en tenen cap.

En aquest sentit, la investigadora de Sociologia de l’Educació, Aina Tarabini, afirma que el benestar social i emocional de l’alumnat influeix en el seu èxit escolar. La vinculació emocional amb l’escola, el professorat i l’alumnat són factors clau de protecció davant l’abandó escolar. Amb el confinament, aquest contacte s’ha reduït al món virtual. Un fet que dificulta que els estudiants de nivells socioeconòmics més baixos puguen tenir l’atenció necessària degut a la bretxa digital.

“És urgent adoptar mesures que compensen aquesta situació”, això és el que es desprén de l’informe elaborat per UNICEF. Es tracta d’una adaptació al context espanyol basat en les directrius d’aquesta organització, l’OMS i la Federació Internacional de la Creu Roja. El document subratlla la importància de posar en marxa un pla per evitar que ningú es quede enrere perquè, segons manifesta, “el canvi que ha suposat el confinament ha tingut impactes desiguals en diferents grups d’edat i socioeconòmics, així com en els que tenen necessitats educatives especials”.

L’educació és un pont que salva les bretxes socials, econòmiques i educatives. Actua com una llavor per oferir les mateixes oportunitats a tots els xiquets i xiquetes sense importar la seua condició o situació. Ara, els desafiaments són clars: garantir la seguretat i compensar la bretxa social que s’ha fet més gran en aquests mesos. Entitats d’arreu del món reivindiquen aquest paper de l’educació i lluiten perquè ningú es quede enrere. Sense saber encara com es farà la tornada a les escoles, només queda esperar que “tot isca bé”.