Memòria Jornada Inclusió: de l’aula al món laboral

ponents jornada inclusió

FAMPA Castelló Penyagolosa va realitzar el passat dissabte la jornada Inclusió: de l’aula al món laboral, una trobada on van participar autoritats educatives i d’ocupació, amb expertes i iniciatives innovadores d’ocupació laboral i experiències personals.

La directora general d’Inclusió Educativa, Raquel Andrés, va explicar les bases del nou Decret d’Inclusió. En primer lloc, convida a un canvi de mirada: no focalitzar en les dificultats, sinó en les accions que poden fer les persones del seu voltant i el seu context per a aconseguir l’èxit educatiu. 

La principal marca del decret és ser conscients que cada alumne i alumna té necessitats úniques i, per tant, cal donar a cada xiquet i xiqueta allò que necessita en cada moment de la seua vida, de forma que s’acompanye a la persona en el seu projecte vital. També és fonamental garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés, la participació i l’aprenentatge, proveir els mitjans humans i materials necessaris, l’oferta educativa i els ajustos raonables per fer efectiva la inclusió, a més de col·laborar amb tots els agents externs que intervenen en el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

Mercedes Lizcano, advocada especialitzada en Dret de la Discapacitat, coincideix amb Andrés que el procés d’educació i adaptació ha de centrar-se en la persona, no en unes directrius generals, ja que cada persona té unes necessitats i peculiaritats. Així, els esforços han de centrar-se en l’accés, l’equitat, la inclusió, la qualitat i els resultats de l’aprenentatge.

Lizcano explica les diverses opcions que té l’alumnat finalitzada l’etapa educativa obligatòria: centres de dia de caràcter assistencial, centres ocupacionals de caràcter prelaboral, d’inserció laboral, inclusió…, programes formatius de qualificació bàsica, formació professional bàsica i universitats públiques. Altres alternatives són la Renda Activa d’Inserció (RAI), els programes i itineraris socials i laborals i ofertes públiques d’ocupació.

Per a finalitzar la seua exposició, comenta: «L’educació inclusiva i laboral no s’assegura des de l’ordenació legislativa si al mateix temps no es materialitzen els recursos que fan possible el compliment dels principis que defineix la inclusió i no es garanteixen les pràctiques educatives i laborals que orienten».

El secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu Biosca, va donar dades de l’informe de l’Ocupació de les Persones amb Discapacitat, que reflecteixen que les contractacions de persones amb discapacitat han patit una caiguda en relació amb l’era pre-COVID, però que actualment es veu una clara tendència a la recuperació.

Per afavorir aquestes dades el secretari autonòmic explica les actuacions del Govern Valencià destinades a la inserció de persones amb discapacitat com a col·lectiu vulnerable. Entre altres, aquestes són: ajudes per a l’ocupació protegida, per al trànsit dels treballadors amb discapacitat des de l’ocupació protegida a l’empresa ordinària, per a la inserció laboral en empreses ordinàries i programes de foment de l’ocupació.

Per altra banda, algunes de les solucions que es proposen per a solucionar els problemes de la inserció laboral de persones amb discapacitat són la revisió de normatives i programes, la simplificació de la normativa reguladora, el desenvolupament d’actuacions coordinades per part d’organismes públics i privats per afavorir que les persones inactives accedisquen al mercat laboral, l’establiment de canals actius de retroalimentació de la informació i coordinació entre els serveis d’orientació educativa i laboral i reforç de la connexió formació-treball.

Des de la Fundació síndrome de Down, Miryam Sierra, tècnic d’ocupació, exposa que realitzen un programa formatiu de qualificació bàsica i un curs de transició a la vida autònoma. Els perfils que se’ls ofereixen amb aquest curs són els d’auxiliar de reposició, auxiliar de cambrer/a, atenció al client, auxiliar administratiu, etc., i formació també en noves tecnologies. D’altra banda, la fundació incorpora la figura del preparador/a laboral, que està present durant tot el procés a mode d’intermediari entre la família de la persona treballadora i l’empresa. Des de l’entitat consideren que el balanç d’aquests programes és positiu, ja que hui dia tenen al voltant de quaranta persones que continuen tenint una ocupació activa.

Les exposicions de la jornada les van tancar Luís Carregi, José Ángel Ramírez i Mireia Rodríguez, alumnes dels Programes de Qualificació Professional Bàsica de Vila-real, que van emocionar al públic amb les seues experiències i van incidir en la importància de sentir-se útils i independents.

José Ángel Ramírez actualment s’està formant en auxiliar de servei administratiu general. Va fer pràctiques de jardiner en la cooperativa catòlica agrària de Vila-real i a l’ajuntament, concretament en el cementiri municipal. El seu contracte era de mitja jornada, de 9 a 13 h, amb dret a atur i seguretat social, i les seues funcions eren mantenir els jardins, netejar, regar i mantenir les instal·lacions netes. Se sent útil perquè ajuda a la seua família en la part econòmica i és independent. El més important per a ell és que fa els mateixos treballs que els joves de la seua edat sense diversitat funcional. En l’actualitat es continua formant en el Col·legi Públic d’Educació Especial la Panderola. A més, està pendent de les ofertes de treball i està estudiant per a fer oposicions de conserge i traure’s el graduat escolar. El seu objectiu és ser independent econòmicament i tindre benestar.

Luís Carregi Gallego treballa com a auxiliar de manteniment en el col·legi privat Miralvent de Betxí. Després de treballar en diverses empreses, actualment té un contracte de tipus indefinit amb dret a atur i amb seguretat social inclosa i amb les pagues extraordinàries corresponents. L’horari és de quatre hores diàries i consisteix en netejar la piscina, agranar els patis, mantenir els jardins en bon estat, fent les tasques que comporta cada època de l’any, i realitzar quantes ordres se li encomanen en relació amb el seu treball. Se sent molt important quan treballa perquè és capaç d’efectuar les tasques del seu lloc gràcies als estudis de formació rebuda. També se sent útil a la societat igual que qualsevol persona sense diversitat funcional.

Mireia Rodríguez està treballant en el centre de Tecnificació de Vila-real. Fins a tercer de l’ESO va estudiar en centres ordinaris, però no va poder continuar estudiant allí perquè rebia assetjament escolar, ja que té un retard en l’aprenentatge. Va estar tres anys fent conserjeria i va fer pràctiques a l’ajuntament de Vila-real. Ara està cursant el primer any de jardineria. Les seues funcions en el centre de Tecnificació són obrir les portes, demanar el passaport COVID, obrir les portes a la persona que no tinga la targeta, revisar, tancar les portes i posar l’alarma. Aquest treball li permet estudiar al mateix temps les oposicions per a ser conserge, ja que només treballa els caps de setmana. Es considera una persona independent i útil perquè pot ajudar a la seua família i, d’altra banda, perquè pot estudiar i treballar com una persona de la seua edat sense diversitat funcional.

Mireia, José Ángel i Luís ens conviden a reflexionar. Consideren que el col·legi ja els ha format, per la qual cosa la societat ha de creure més en les seues capacitats per a oferir-los llocs de treball. Així mateix, comenten que la família hauria de prestar-los l’ajuda necessària per a ser útils i independents, deixant enrere les pors i confiant en les seues habilitats.